Capitalisme, deixalles i escombriaires

Deien en un episodi de Salvados que el policia era com l'escombriaire, s'encarregava de netejar els carrers de delinqüència. Una delinqüència, per altra banda, que va en funció de qui dicta la llei, i fins ara -fins on sabem- les lleis les acostumen a dictar unes persones que treballen poc i guanyen molts diners. Són precisament aquestes persones (ben poques) les que dicten unes lleis per assegurar la seva forma d'acumular riqueses. Resulta que aquesta forma és una gran màquina de produir deixalles. Coses que en un temps foren útils i que ara ja no serveixen per res, ja siguin mercaderies o persones.

Ara, amb la crisi, es produeix un fenomen que potser il·lustra el producte real del capitalisme: gent que busca a la brossa qualsevol cosa per menjar o objecte per sobreviure. Dic que potser ho il·lustra perquè en una mateixa situació es troben les “deixalles” del capitalisme. És dur fer servir aquestes paraules, però més dur és que no es posi remei a aquesta situació. Doncs bé, en aquest fet s'ajunten dos elements: aquells productes que ja no es consideren útils, i la persona que el sistema ha exclòs de la resta de la societat. És com si al capitalisme li sobrés gent, de la mateixa manera que li sobren mercaderies. Com si en aquesta societat només fossin útils els homes blancs d'entre trenta i quaranta-cinc anys. Com si la resta, pel fet de no pertànyer a aquest selecte club, haguessin d'aguantar pitjors condicions econòmiques, dependència o la misèria. Resulta evident que amb la crisi ni això. Ara tota persona que viu del seu treball -i no del d'altri- està sota el punt de mira de la penúria. Els lucre primer, després les persones -deia en somnis (o no) Amancio Ortega-; en temps de crisi la recepta sempre és destruir llocs de treball i “cercar” nous mercats. I quan arriben els bon temps continuem amb la mateixa història de sempre: per guanyar més es produeix més, amb el menor cost possible. I es produeix més del que es necessita, i quan esclata la bombolla tornem a la crisi. Però pel que sembla, la que estem patint no és una crisi més. El volum de “deixalleries” del capitalisme i l'esquerda monumental en les seves estructures indiquen que el sistema fa fallida.

Davant d'aquest volum de “deixalles” (recordem que estem parlant de persones) les elits fan servir els seus escombriaires. Assenyalar els més dèbils com a culpables, criminalitzar-los i marginar-los és la seva estratègia. Els seus artífex el feixisme, el racisme i el populisme, i quan cal fan servir la força les forces repressives. La gent treballadora, les classes populars, hem d'aprendre de la nostra història, dels i les nostres escombraires. Potser caldrà fer recordar a la oligarquia aquell escombriaire que des de terres llunyanes, i amb la seva barbeta singular, escombrava els culpables de la pobresa i la guerra.