Cinc principis bàsics per a les municipals

Article publicat a Xarxa Penedès el 23 juliol 2014

El curs polític vinent estarà ple de dates clau per al futur del país. L’11 de setembre serà el tret de sortida d’un any que pot esdevenir l’inici d’una cosa nova o la victòria d’allò vell. El calendari tindrà altres cites clau com el 9N, i a partir del que passi (o no passi) tindrem un nou escenari polític, amb un mapa polític que segurament anirà bellugant-se. Un mapa polític que acabarà per definir-se a les eleccions municipals de la primavera de 2015. Aquestes, a la vegada, es situaran en una nova realitat, beurà de tendències locals però al mateix temps les nacionals tindran un gran pes. En aquesta realitat hauran de treballar les forces del canvi.

Tot i això, les dinàmiques generals continuaran existint. El descrèdit per la política continuarà, així com l’allunyament de la ciutadania cap a les institucions locals. Per això, les forces polítiques que aposten per acabar amb els governs antisocials haurien de tenir en compte alguns principis bàsics que humilment plantejo:

1. Cal arribar a tota la gent a la que no l’interessa la política municipal. Existeix tot un gruix de població, sobretot gent treballadora, completament desinteressada pel que fa el seu Ajuntament, pel que aprova el Ple. Per arribar-hi caldria superar els vicis de la política municipal com la sobretecnificació, l’ús de llenguatges excessivament corporatius. Caldria, a més, canviar el mètode de presa de decisions i establir mecanismes reals de rendiment de comptes. Per això és necessari construir nous instruments, un nou espai polític que deixi enrere els vicis de la política electoralista i acabi amb la fragmentació de l’esquerra amb un nou pol polític.

2. El programa electoral ha de ser un full de ruta per canviar la ciutat, elaborat de forma realment participativa. Això vol dir que el programa ha de consistir en accions concretes, que afectin la vida quotidiana de les persones per fer-la més digna. Per fer-ho, cal centrar-ho en allò que preocupa més a la ciutadania, prioritzant la solució a l’estat d’emergència social en el que ens trobem. Tot i que han de participar persones especialitzades, el gruix de les idees del programa han de ser definides en un procés participatiu real, interactuant, amb tothom. S’ha acabat el temps dels programes fets per experts.

3. El poble postula, el poble tria. Aquest ha de ser el criteri per a l’elaboració de la llista. S’han de trobar els mecanismes per evitar les intrigues de palau, els acords de despatx, el bloqueig o els vetos. Les persones que configurin la llista han de tenir una legitimitat d’origen, és a dir, han de ser triats de forma democràtica i transparent. Ningú hauria d’estar posat a dit, ja sigui per un o pels d’un grup de persones. El mecanisme ideal per fer-ho possible és el de les primàries, obertes a la ciutadania i amb llista oberta, en el que es puguin votar les persones directament. Una vega fet el procés, projectar un futur equip de govern amb les persones situades en els primers llocs. D’altra banda, cal garantir que tothom té les mateixes possibilitats per poder-se postular. D’aquesta manera, hi hauria una plena legitimitat de partida dels candidats i les candidates.

4. El nou espai polític ha d’erigir-se des de la diversitat i la pluralitat, amb nous protagonismes, sense vetos però sense esperar eternament a que tothom s’uneixi per començar a caminar. Per activar l’instrument, l’espai que faci possible el canvi, cal tenir en compte que no es pot tolerar el sectarisme, com tampoc la centralitat auto-atorgada. A la vegada, ha de tenir molt present que la veritable protagonista és la gent. Seria un error partir d’unes cares visibles que fossin al mateix temps dirigents polítics locals. Si bé les forces polítiques han de tenir una participació vital en dotar d’estructura i solidesa el projecte, els lideratges han d’aparèixer de forma natural, segons l’aportació de cada individu i la seva actitud. De la mateixa manera, seria també un error esperar eternament a que totes les forces d’esquerres s’uneixin. D’una banda, seria cedir un protagonisme que s’ha de guanyar de forma honesta en la construcció d’aquest nou espai, i de l’altra empobriria el procés participatiu, que necessita de ritmes més lents.
5. Una candidatura amb parets de vidre, austera i amb un gran compromís ètic. Totes les activitats, l’elaboració del programa, la configuració de la llista i el patrimoni de les persones que en formen part, així com el pressupost de campanya, han de ser plenament transparents. A la vegada, l’activitat política no pot suposar costos excessius. De la mateixa manera, en cas de formar govern, les persones que acabin tenint responsabilitats institucionals hauran de cobrar com una persona normal, entenent que són a la institució representant a la majoria, que ho passa malament, i no fent una activitat professional.