Article publicat a Veu Rebel (publicació de Joves Comunistes) sobre la reforma de les pensions. Cal tenir en compte que va se escrit abans del pacte entre sindicats, govern i patronal En els propers dies publicaré algunes reflexions sobre aquest pacte.
Juanma Rodríguez
Un dels drets fonamentals de tota persona és el dret a la jubilació, és a dir, el dret a deixar de treballar quan el cos ho demana, donada una edat, i a fer-ho de forma digne, sense caure en el llindar de la pobresa i la marginació. Tot i això no caiem del cel; sabem que ara per ara la gent treballadora en edat de jubilació no té una pensió digna, estan en una situació molt complicada i, per acabar-ho d’adobar, aquelles persones amb dificultats en la mobilitat o en la autosuficiència no reben l’ajuda necessària; tots recordarem el pressupost per aplicar la llei de dependència que, ara per ara, no existeix.
Ara se’ns planteja una altra qüestió. Per una banda, el pas de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, per una altra, la congelació de les pensions aprovada al juny pel Congrés dels Diputats, i per últim, la reestructuració en un sentit neoliberal del sistema de pensions públiques. Anem pam a pam.
El primer problema, per si el senyor Rodríguez Zapatero no s’ho parat a mirar el problema, no és que la gent es jubili aviat, sinó que ho fa tard. Un clar exemple el trobem a la construcció, on els sindicats de classe porten anys i panys demanant que la jubilació sigui als 60. També ho trobem en d’altres sectors productius on una jubilació tardana pot provocar efectes greus cap a la salut dels treballadors i les treballadores. És aquesta una política progressista?
Anant en un altre sentit; el fet que l’esperança de vida vagi augmentant ha de ser motiu per retardar l’edat de jubilació? Per posar un exemple simple: si jo no tinc cap cotxe de luxe i el meu veí en té deu, l’estadística dirà que tots dos tenim cinc cotxes de luxe, però realment tinc cinc cotxes de luxe al meu garatge? Evidentment, ni tinc ni cinc cotxes ni, necessàriament, tothom té la mateixa esperança de vida. Per acabar amb aquest tema introduiré una dada. Segons el Observatorio Social de España un gran empresari viu deu anys més que un treballador assalariat no qualificat. Per tant, el que s’està preparant és un còctel explosiu que redueix severament l’etapa de jubilació, fa més dura l’etapa prèvia i, per si fos poc, queda la incertesa de si tindrem o no una pensió per jubilació.
Perquè podem tenir aquest temor? Per la senzilla raó que el govern del PSOE està fent el joc als economistes de tendència neoliberal, que a la vegada representen els interessos d’unes empreses que es dediquen a fer negoci dels estalvis de la gent: els bancs i les asseguradores. Primer parlem del que diuen aquests economistes. Doncs bé, un bon dia es varen reunir un centenars d’ells per signar un manifest, ple d’errades, que el professor Vicenç Navarro ha desmantellat en diferents articles.
Aquests personatges volen acabar amb les pensions públiques espantant al personal amb la –diuen- probable fallida del sistema de pensions. Són com una mena de moviment mileniarista que encara creu que el món s’acabarà l’any 1.000 i el Senyor salvarà als fidels del mercat lliure. Venen a dir que les pensions públiques tindran un pes en el PIB més gran que les polítiques socials cap a les persones en edat de treballar. Per això proposen augmentar l’edat de jubilació, per a que hi hagi més contribuents (en teoria), a la vegada que aposten pel foment dels plans de pensions privats, un producte que en el mercat financer fa més fallida que l’Armada Invencible de Felip II.
És evident que aquests senyors només busquen salvar les asseguradores i als bancs, ja que la situació de les arques públiques destinades a les pensions es troba en superàvit i, al mateix temps, no han tingut en compte altres factors com l’augment de la productivitat o de mesures necessàries com la igualtat salarial entre homes i dones, la persecució del frau fiscal o les polítiques contra l’economia submergida, i el més important i més greu: no planteja la possibilitat de la creació de llocs de treball que augmenti el nombre de cotitzants i elevi el fons dedicat a pensions. En els debats a la televisió, o en les columnes dels diaris, no trobareu aquests elements; no els interessa que la gent treballadora estigui informada i, menys, que tingui arguments prou sòlids com per desmuntar el seu discurs. No vol que la gent es defensi, i deslegitimaran tot moviment contrari a les polítiques neoliberals. És important que ens informem, que sortim al carrer i fem les vagues generals necessàries per aturar això i tot el que queda per arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario